Acabats amb argila, algeps pigmentat, veladures de calç, i rejuntat amb morter de calç en pasta pigmentat.
Restauració de mur en l’històric barri del Raval de Gandia [La Safor] Intervenció realitzada en febrer/març de 2016
El Raval deu el seu nom al fet que antigament era un barri assentat extramurs, és a dir, més enllà de l’actual Passeig Germanies que separava la ciutat emmurallada de la resta. La paraula raval, cognat del castellà raval, procedeix a l’àrab hispànic arrabal, i aquest de l’àrab clàssic rabad, fet que té una estreta relació amb l’origen del barri ja que estava ocupat principalment per població morisca.
El disseny urbanístic del barri rememora la morfologia andalusa amb els seus carrers estrets i amb ombra a qualsevol hora del dia.
Buscant l’antiga paret de pedra que assomava al pati interior de la casa, l’anterior constructora es trobà amb una antiga cuina i un mur de terra que, per molt que avançaven amb el pic, no esta construït amb pedra.
En aquest estat ens trobarem amb aquest mur “multi època” constituït per una part de mamposteria amb verdugues de rajola massissa amb una xemeneia de cuina al centre del saló-menjador de la casa i una impressionant paret de tàpia calicastrada, amb la part de calç destruïda. Visualitzant perfectament les tongades de terra i de calç que conformen la tàpia. Per la dimensió de la tapialera utilitzada, la tècnica i l’ubicació de la casa, podem estimar que es tracta d’un mur morisc de al voltant del s. XIII.
Prèvia neteja de la pedra i rajola amb mitjans manuals, mecànics i vapor. Rejuntat amb morter de calç aèria en pasta amb arena de sílice i pigments naturals.
Extradossat amb ventilació de la part més deteriorada del mur amb tabic de rajola i algeps i lluït amb morter d’argila crua estabilitzada amb silicats. Hidrofugació de les parts més exposades amb siloxans.
Eliminació d’elements impropis i recreixements de la xemeneia i neteja amb mitjans manuals i vapor del algeps original. Restauració de les parts afectades amb algeps pigmentat.
Recreixement amb fangipalla de les parts més expostes i degradades de la tapia i lluït d’aquestes amb argila crua.
Estabilització de la tapia original amb veladures d’aigua de calç i silicats. Acabat hidròfug amb siloxans.
Equip i disseny: Lluís Contreras, Josu Millet, Marc Fuster, Susana Tierra i Pau Fuster.
