L’equip d’Econstrucció ens caracteritzem per utilitzar materials poc transformats i abundants al territori del Mediterrani Occidental. El nostre treball es basa en re-aprofitar aquells materials que han tingut presència en la tradició constructiva de la zona, sempre des d’una perspectiva d’avantguarda, així com minimitzar l’impacte ambiental del procés constructiu i millorar la qualitat dels hàbitats que construïm.
Una de les tècniques que desitgem dur a terme, partint d’aquests principis, és la confecció de sostres amb materials vegetals. La vegetació seca com la palla, el senill, el jonc, el borró, etc. ha sigut històricament molt utilitzada per a cobrir habitatges com la coneguda barraca valenciana, típica de l’Albufera de València.
I és en aquest indret d’alt valor ecològic i amb nombrosos problemes mediambientals, principalment degut a la contaminació de les seues aigües, on vam dur a terme els primers contactes amb el senill. Concretament al Tancat de la Pipa, reconvertit en filtre verd dins del projecte Life Albufera, vam col·laborar en la construcció d’un refugi amb materials del lloc, principalment restes d’activitats de la zona. Aquest refugi va ser construït amb bales de palla d’arròs per als murs i canyes i senill (que s’utilitza com a planta filtradora de l’aigua) per al sostre. El projecte va ser possible gràcies a l’equip de la cooperativa bioconstructora Okambuva, a membres d’Acció Ecologista Agró, personal del propi Tancat i voluntaris colaboradors en la construcció.
D’altra banda, hem realitzat altres proves per a comprovar la treballabilitat del senill i resoldre detalls constructius partint de l’experiència constructiva que tímidament es conserva. Cal dir que aquesta tècnica de confecció de sostres ha sigut amplament utilitzada per diferents cultures arreu del món. En la nostra zona inclús hi havien barris sencers de barraques com el Cabanyal en la ciutat de València. Però el seu declivi més accentuat es dona a principi del segle XX per l’alta taxa d’incendis que es produïen en aquestes construccions.
No obstant això, en l’actualitat existeixen nombroses construccions d’avantguarda amb sostre vegetal gràcies, entre altres, a la ” “Vakfederatie Rietdekkers”, associació de constructors de sostres vegetals dels Països Baixos. L’equip tècnic d’aquesta agrupació d’artesans ha aconseguit desenvolupar la tècnica fins a tal punt que aquests sostres ofereixen resistències al foc inclús majors que els sostres de teules ceràmiques. Per a això s’han basat en eliminar, mitjançant una alta compactació de la secció del sostre, un dels elements bàsics per al foc: l’oxigen. D’aquesta manera, la combustió transcorre molt lentament, augmentant considerablement la seguretat dels habitatges amb aquest tipus de sostre. Una altra fita important en el desenvolupament d’aquesta tècnica duta a terme per aquest grup Holandès, és l’execució de paraments horitzontals, sens dubte una gran aportació a l’arquitectura d’avantguarda que permet crear paraments continus coberta-façanes.
Fruït d’aquesta cerca, hem connectat la tradició constructiva holandesa amb la de l’Albufera de València. En concret, Henk Horlings, de l’equip tècnic de la “Vakfederatie”, s’ha prestat a analitzar dues mostres de senill de l’Albufera per tal de caracteritzar-lo com a material per a la construcció de sostres vegetals. El resultat d’aquest estudi ha sigut molt satisfactori i està inclòs en un estudi global de caracterització de senill de diferents parts del món dut a terme en el “Julius Khun Institute” (JKI), el Centre Federal d’Investigació de Plantes Cultivades, depenent del Ministeri d’Alimentació i Agricultura del Gobern d’Alemanya. En conclusió, el senill de l’Albufera “…es classifica segons els criteris de qualitat analitzats en la categoria de molt bona qualitat. Si es cull correctament i es confecciona amb ell la coberta d’acord amb els estandards normals de l’artesania de confecció de sostres, aquest senill prestarà una molt bona durabilitat del sostre. Podria ser inclús major que senills d’altres orígens”. També ha sigut inclòs en la “Guia de gestió de la vegetació per a la millora de l’hàbitat i qualitat de l’aigua. Alternatives per a la valorització de la biomassa vegetal dels aiguamolls artificials” desenvolupada dins del projecte Life Albufera.
